En esta sección del blog, sólo pretendo recopilar articulos que he leído y que me parecen interesantes para compartir con mis compañeras de professión, también iré colgando anuncios que me parezcan interesantes o noticias a destacar. Por supuesto se aceptan comentarios y aportaciones.

L’esterilització ràpida

[Autor: Isabel Pera i Fàbregas - 1 d'abril de 2000]

Infermeria Barcelona, núm. 23. Abril/juny 2000

En l’article anterior començàrem a abordar alguns aspectes de la responsabilitat envers el material estèril. Com a punt principal remarcàrem que el compromís social i l’obligació professional de dur a terme una pràctica correcta inclou l’aspecte de garantia de la qualitat dels mitjans que s’utilitzen. I en referir-nos concretament a les centrals d’esterilització incidirem en la responsabilitat que ostenten sobre el producte que subministren, fent especial èmfasi en la responsabilitat que s’assumeix quan es procedeix a reesterilitzar material d’un sol ús, ja que la garantia sobre aquest producte recaurà totalment en qui l’hagi reprocessat, mai sobre el fabricant.

Avui ens ocuparem de les anomenades miniclaus, o millor dit de l’esterilització ràpida.
Primer de tot és important conèixer bé l’equip que anem a utilitzar, les seves especificacions, funcionament i característiques dels programes que realitza, per poder determinar quin tipus de material podem processar.

La majoria de miniclaus que s’estan utilitzant no realitzen procés de buit, això vol dir que sols podem utilitzar-los per tractar instrumental sòlid, termoresistent i sense empaquetar.

Malgrat que en l’ordre d’acreditació s’estableix l’obligació que en cada bloc quirúrgic hi hagi un sistema d’esterilització ràpida independent del general, s’ha de tenir molt present que mai no s’ha d’utilitzar l’esterilització ràpida com un procediment de rutina per a l’instrumental quirúrgic; s’ha de reservar per a situacions excepcionals i d’emergència i el material així esterilitzat ha de ser utilitzat immediatament.

Les guies per a la prevenció de la infecció quirúrgica fixades pels CDC recullen aquests criteris que acabem de descriure i específicament diuen que l’esterilització ràpida d’instrumental quirúrgic s’ha de reservar per a situacions d’emergència i mai ha de ser usada per raons de conveniència o com a alternativa a la compra del material necessari. Algunes de les raons adduïdes per no recomanar l’esterilització ràpida són la impossibilitat de comprovació, prèvia a la utilització de l’instrumental, dels indicadors biològics, l’obligada absència d’empaquetat protector que impedeixi la contaminació en el trasllat i el fet que en el cicle d’esterilització s’estan utilitzant els paràmetres mínims quant a temps, temperatura i pressió.

La gestió de les miniclaus s’acostuma a assignar a la central d’esterilització, però en tot cas, la norma EN: 554:94, referent a l’esterilització de productes sanitaris, estableix que s’han de determinar responsables qualificats de la instal·lació dels esterilitzadors, del seu manteniment, de la validació, dels controls rutinaris i del lliurament dels productes esterilitzats (procés, emmagatzematge, manipulació), explicita que tots aquests controls i activitats han de quedar degudament documentats. Per tant, cal que en cada cas estiguin clarament assignades les responsabilitats en cadascun dels aspectes anteriors i es disposi de pautes d’actuació protocolitzades respecte de les activitats de manteniment (tipus, freqüència, responsable), dels controls a efectuar (tipus, periodicitat, responsable), i del processament i tractament del material. La responsabilitat del cicle d’esterilització recau sobre la persona que directament l’efectua, que és per tant qui ha de garantir la correcció i idoneïtat del procés i qualitat del producte que subministra.

Les especials circumstàncies de l’esterilització ràpida condicionen que en aquests moments estigui preparada la publicació d’una norma EN específica per a petits esterilitzadors de vapor: Pr EN 13060 que, en la seva part 3, s’ocupa concretament dels requeriments dels esterilitzadors tipus N, que són els previstos per a l’esterilització de productes sòlids no embalats.

Atesa, doncs la responsabilitat que la utilització d’aquest tipus d’esterilitzadors comporta, cal que es disposi de registres acreditatius de totes les activitats de manteniment i controls efectuats, igual que per a tots els altres tipus d’aparell, i caldrà portar un llibre de registre, degudament oficialitzat, en què quedi constància, a més del cicle realitzat i del resultat dels controls, de la descripció específica de l’instrumental que s’ha processat, de la identificació del pacient a qui anava destinat, així com data, hora i persona que ha realitzat el processament.

Isabel Pera i Fàbregas

La infermera i les intercepcions postcoitals

[Autor: Isabel Pera i Fàbregas - 1 d'octubre de 2000]

Isabel Pera. Infermeria Barcelona, núm. 25. Octubre/desembre 2000

Atès el compromís que com a professional ha adquirit la infermera a la societat, no pot mantenir-se aliena als problemes socials relacionats amb la salut, i ha de participar i col·laborar en la seva resolució.

És una realitat objectivada l’increment -tant en l’àmbit d’atenció comunitària com dels serveis d’urgències dels hospitals- de sol·licituds de mesures d’intercepció postcoital (IPC) per tal d’evitar embarassos no “planificats” després de relacions sexuals en què no s’han pres mesures precautòries o bé s’ha produït algun incident que fa dubtar de la seva eficàcia, essent les adolescents una part important i creixent de la població que sol·licita aquest servei.

Prevenir els embarassos no “planificats”, sobretot entre les adolescents, és una preocupació de la societat, i objectiu de la pròpia OMS. Tot i que el principal instrument ha de ser l’educació sanitària dels joves, quan no s’han seguit els consells preventius, la utilització de la IPC pot ser un mètode adient per evitar mals majors. El professional d’infermeria ha de jugar un paper important en l’educació sanitària i cada vegada més es veu implicat en l’administració de la medicació destinada a la IPC, activitat que planteja alguns dubtes entre els professionals respecte a la correcció dels mètodes utilitzats.

En primer lloc caldria clarificar si l’adolescent menor d’edat, no emancipada, pot decidir sense la representació legal de la persona que tingui la potestat o tutela, en aspectes relacionats amb la seva salut, sexualitat i reproducció. I si és així, des de quina edat i amb quines capacitats naturals o condicions de maduresa pot dur a terme aquests actes per ella mateixa.

Convindria doncs, que en la regulació de la pràctica sanitària, es disposés d’una declaració concreta i específica en la qual s’explicités ben clarament que els adolescents menors d’edat tenen capacitat per sol·licitar i consentir autònomament, en consultes i atencions relacionades amb la seva sexualitat. Així mateix, s’autoritzaria a mantenir la més estricta confidencialitat sobre aquesta assistència entre el professional i el menor, si aquest així ho demana.

D’altra banda, cal tenir present que l’anomenada “pastilla de l’endemà” és un medicament, que té les seves indicacions i també contraindicacions, per la qual cosa abans d’administrar-lo cal fer l’oportuna anamnesi i exploracions. D’entrada, i llevat que la Societat Científica d’Infermeria corresponent opini el contrari, podem considerar que la infermera generalista, i sobretot l’especialista en obstetrícia i ginecologia, té els coneixements i capacitats suficients per fer-ho. Però aquest medicament està classificat com d’obligada prescripció mèdica, i per tant, d’acord amb la normativa vigent, és perceptiu abans d’administrar-lo o subministrar-lo, que consti en la història clínica la prescripció mèdica d’aquest tractament.

Per tant, si és voluntat de l’administració sanitària, que es dugui a terme aquesta atenció a la població, hi ha dues possibilitats: o bé s’organitza aquesta activitat, incloent-hi la participació mèdica de forma obligada, o bé es reforma la normativa de tal manera que s’autoritzi a la infermera -un cop efectuada la valoració i exploració de la dona, segons protocols específics i si no es detecta cap signe o símptoma que requereixi la intervenció del metge- a prescriure de forma legalment autoritzada aquesta medicació.

Òbviament, també és competència i responsabilitat de la infermera proporcionar l’educació, la formació i la informació necessàries tant respecte a la medicació com a hàbits sexuals i mesures de prevenció més adients. I cal que quedi constància, en la història clínica, de l’activitat realitzada: resultat de l’exploració, valoració, prescripció del medicament, informació i educació proporcionada i qualsevol altre aspecte rellevant. Aquesta inclusió és, a més d’un requisit de bona praxi, una obligació legal continguda en les normes sanitàries que regulen l’assistència, tant en l’àmbit hospitalari com comunitari (ordre de 10 de juliol de 1991 d’acreditació dels centres hospitalaris i ordre de 6 de maig de 1990, reglament marc de funcionament dels equips d’atenció primària).

El professional d’infermeria és un element clau per l’abordatge d’aquest problema social, per això és inadmissible que en l’organització de les activitats necessàries per a la seva resolució en els serveis de salut, se li requereixi que dugui a terme conductes que no s’ajusten a allò que disposa la mateixa normativa sanitària.

Cal doncs, adaptar les lleis a la realitat social i assistencial per tal que els professionals d’infermeria puguin sentir-se segurs i emparats quan donen resposta a les necessitats de la població.

Isabel Pera i Fàbregas

Responsabilitat envers el material estèril

[Autor: Isabel Pera i Fàbregas - 1 de gener de 2000]

Revista núm.22 Gener-Març 2000

El professional d’infermeria té envers la societat el compromís i la responsabilitat de garantir la correcció i la qualitat de les seves actuacions. La persona que és atesa per una infermera ha de tenir la seguretat que es troba en mans d’una professional competent, experta, honesta i respectuosa, que en tot moment vetllarà per tal que rebi l’atenció més adequada possible al seu estat de salut, procurarà pel seu millor interès, li prestarà unes atencions correctes des de l’aspecte tècnic i científic, respectarà els seus drets i utilitzarà els mitjans més escaients i idonis.

És d’aquesta última obligació, la de garantia de la idoneïtat i bon estat del material que utilitzem en la nostra pràctica, que parlarem en el present article, centrant-nos en aquell material que pel seu ús requereix condicions d’esterilització.

Les activitats destinades a la prevenció del risc d’infeccions derivades dels elements de l’entorn, a més de ser un requisit de bona pràctica, i si a això hi afegim que la majoria de centrals d’esterilització dels hospitals amb aparells i processos cada vegada més complexos, estan comandades per diplomats en infermeria, justifica que ens ocupem del tema. El material estèril que s’utilitza en la pràctica per provenir de la central d’esterilització intercentre o bé ser subministrat per una firma comercial.

La responsabilitat del subministrador s’estén fins el moment en què afectivament es lliura del material al destinatari, que a partir d’aquí assumirà la responsabilitat dels correctes emmagatzematge, conservació, transport intern i utilització.

Tant la central d’esterilització com la corresponent casa comercial tenen la responsabilitat sobre el producte que subministren. Totes dues preparen materials diversos per ser utilitzat amb finalitats sanitàries, i existeix una legislació específica sobre aquest tema, a fi de garantir la qualitat del producte. L’única diferència entre una casa comercial i la central d’esterilització d’una institució sanitària és que aquesta última no té la finalitat de comercialitzar el material que prepara i per tant no tindrà l’obligació, segons la normativa, de disposar de llicència de comercialització, ni caldrà la intervenció d’un organisme notificat d’acreditació externa que s’acompleixen les diferents normes, ni caldrà que procedeixi a l’etiquetat i marcat CE, però l’obligació de garantia del producte que subministrem i de compliment de les normes científiques i legals en el seu processament és la mateixa.

Així doncs, la central d’esterilització haurà de disposar de protocols, científicament correctes i ajustats a les disposicions legals, amb relació als processos que realitzin. Durà a terme un programa de control de qualitat. Mantindrà registres de tots els resultats dels controls efectuats, tant de l’equipament com de la càrrega de l’exposició i dels paquets, en un llibre oficialitzat de fulls fixos, o intercanviables, degudament segellats i numerats correlativament amb identificació de l’autoclau, la data i la persona responsable del procés, amb constància de possibles incidents i mesures empreses amb aquest efecte. Disposarà també de sistemes segurs d’emmagatzematge i transport del material fins a la seva destinació.

Abans d’efectuar la comanda de material estèril a les cases comercials, és important comprovar l’adequació dels productes als criteris tècnics i assistencials que la infermera responsable de la seva actuació haurà fixat prèviament, així com verificar la compatibilitat amb els equipaments disponibles.

També cal exigir a la casa comercial la certificació que compleix tots els requisits fixats com a obligats per la llei per a la fabricació, el processament i la comercialització de material sanitari.

Segons la normativa legal ja citada, la utilització dels productes sense seguir les indicacions que hagi establert el fabricant a l’etiquetatge allibera aquest de tota responsabilitat sobre els mateixos productes (RD 414/96; art. 5.5i art. 33.2.15). Per això, en cas que es reesterilitzi un producte etiquetat com d’un sol ús, no reesteritzable, la responsabilitat sobre qualsevol deteriorament, alteració de les qualitats del producte o mancances en la garantia del procés d’esterilització utilitzat recaurà sobre els que duguin a terme aquesta pràctica, i no sobre el que va dissenyar, fabricar, esterilitzar i subministrar el producte.

La utilització dels productes sense seguir les indicacions que hagi establert el fabricant a l’etiquetatge allibera aquest de tota responsabilitat.

Isabel Pera i Fàbregas